Tots els noms (2010)

Tots els noms és un viatge de recerca a través dels noms que configuren un cos específic, que l’habiten i el projecten. Una reflexió sobre la designació i la confirmació pròpia a través dels noms. 

L’obra neix de l’interès per investigar des de la paraula i des del cos el que significa nomenar. L’arquitectura bàsica del nostre cos, el de cadascú, s’ha anat perfilant al voltant dels noms. Nomenar, en aquest sentit, és esculpir una voluntat de desxifrar el que sóc, allò al que pertanyo i que per tant em defineix.

“La pregunta per la identitat adquireix un caràcter ètic difícilment eludible. Preguntar-nos per la nostra identitat no és interrogar només qui som, sinó què i com hem de ser, quin és el sentit del joc de la vida que juguem, com podem donar sentit a les nostres accions, als nostres afectes i als nostres desafectes… Al respondre, ens nombrem.” 

Carlos Thiebaut 

Els textos de l’espectacle, escrits durant el procés de creació, són fruit de diferents improvisacions i estan inspirats en el llibre de Carlos Thiebaut, Historia del nombrar. Entre Maria Muñoz i el filòsof madrileny es va establir una relació telefònica i epistolar que ha nodrit l’obra. Una altra aportació molt especial ha estat oferta per John Berger, col·laborador habitual de Mal Pelo, qui va escriure un sms que s’ha convertit en un eix vertebrador de Tots els noms:

“Tots tenim molts noms i cadascun té el seu adjectiu, són com peces de vestir, mostra’ls i després desprèn-t’en d’ells un a un. Quan no tenim noms estem nus. Estar nus és una forma d’esperar, esperar que et donin un nom, el primer “.

L’obra explora dues vies a través de sengles personatges: un s’anomena Present i és proper a la memòria personal, i l’altre és un conill anomenat Carnaval que es dedica a filosofar i a nomenar parlant. Carnaval alterna moments de reflexió sobre temes essencials amb instants en què es converteix en una autoparòdia que rumia sobre la idea del nomenar.

La música de Tots els noms ha estat composada per l’improvisador i compositor portuguès Nuno Rebelo, el contrabaixista John Edwards i el compositor i improvisador anglès Steve Noble. La coherència final és responsabilitat del dissenyador de so Àlex Polls, que s’ha encarregat dels arranjaments, i de Pep Ramis, encarregat d’editar la música en temps real seleccionant i relacionant a cada escena un total de 60 sons, alguns textos gravats i ambients creats pels músics per la peça.

Magali Rousseau i Ben Heinzel-Lichtwark s’han encarregat de la construcció dels objectes escènics. S’han utilitzat elements fràgils: paper, petites cordes i politges, fulles vegetals i un parell de enginyosos objectes motoritzats. El resultat és una posada en escena austera i específica.