Atlas (o antes de llegar a Barataria)
L’home i el seu acompanyant.
Horitzons amplis i distorsionats.
Un viatge iniciàtic a enlloc.
El retrat de dos que són un sol, només un.
“Aquest camí el faig per tu.
El somni que alimenta aquest viatge és vertader”
Les referències de partida en la creació d’ Atlas han estat l’estudio “Cuerpo i gesto en el Quijote de Cervantes” de Bénédicte Torres, la pel·lícula inacabada “Don Quijote” d’Orson Welles i la idea d’un viatge compartit a enlloc. Aquest viatge, tractat en tantes obres de la literatura, ens dóna un marc per indagar en la relació entre dos homes.
Per a desenvolupar una de les idees preliminars del projecte, s’escullen com a referència l’estudi de Bénédicte Torres, professora de la Universitat de Lille, membre del Centro de Investigación sobre la España de los siglos XVI i XVII de La Sorbonne-Paris III i de la Asociación de Cervantistas.
Aquest estudi és una profunda reflexió sobre cóm el cos dels protagonistes de l’obra de Cervantes es troba en el cor del text i sobre cóm és possible percebre’l gracies al joc de l’escriptura. El cos es proposa com el lloc a on passen les tensions entre la imitació de la literatura i la realitat.
Partint d’una situació dramàtica de dos personatges, de dos intèrprets masculins en escena, no es pretén fer una representació dels personatges de l’obra de Cervantes, sinó construir un món de contrast entre la presència real dels intèrprets i un món d’artifici en el que ambdós puguin ser un mateix personatge i junts construir una visió polièdrica d’una personalitat i una corporalitat complexa.
L’elecció, en aquest cas, de Pep Ramis i Jordi Casanovas com intèrprets és ja de per sí un acte semàntic, per les seves qualitats actorals, els seus registres de moviment i per la seva llarga experiència compartida en la creació escènica.
Com en treballs previs de Mal Pelo, a partir de referències sòlides, és el propi procés de creació el que ha proveït el material coreogràfic i dramàtic amb el que s’ha elaborat la peça. En el procés és molt important l’aproximació personal dels dos intèrprets als plantejaments del projecte. En una fase posterior de composició i editatge, el material sonor, audiovisual i escenogràfic complementa la dramatúrgia.
Al basar-se en una referència literària narrativa ens és imprescindible mantenir la llibertat de la simultaneïtat de les informacions escèniques, i per tant, no s’estableix una línea paral·lela a la narració, sinó que es presenten els signes a vegades en successió, a vegades en contrapunt, i s’aprofita la pròpia naturalesa del teatre i la dansa per alternar la paraula amb sistemes de significació no lingüístics, i poder així apropar-nos a la visió del Quixot que Bénédicte Torres ens proposa en el seu assaig.
Michel Foucault diu de Don Quijote: “La seva aventura serà un desxiframent del món: un recorregut minuciós per a destacar, sobre tota la superfície de la terra, les figures que mostren que els llibres diuen la veritat. La gesta ha de ser comprovada: no consisteix en un triomf real, sinó en transformar la realitat en signe”.
Fotografies
