Nuria Font, amiga i còmplice des de fa anys, ens ha acompanyat des dels inicis del grup amb una apassionada mirada sobre la dansa i la seva relació amb els mitjans audiovisuals. Tenir a la Nuria al costat ens ha donat força per creure en el que fem, per apostar per la dansa com a llenguatge i veure la escena com un lloc de potencia, sense concessions.
Pionera en la creació de vídeo-dansa, va fundar diversos festivals com el VAD, la Mostra de Video-Dansa o IDN al voltant de la dansa, els nous mitjans i el seu diàleg amb la escena i la performance.
La Nuria ens va deixar el 2017, i ha deixat un buit enorme en la nostra vida, però també el llegat de la rebel·lia enfront a les impossibilitats, a les incerteses.
Quan tenia algun problema deia: “No puc enfonsar-me, tinc més ràbia que pena”
Un brindis per tu, Nuria.
Que quedi entre nosaltres: era meravellosa.
Lena García Font
TAN (Per a la Núria)
Poema escrit per a la Núria el dia del seu comiat a L’Animal a l’Esquena.
Tan rebel / Tan rossa / Tan passional / Tan compartir/ Tanta imatge/ Tan riallera / Tan bo aquest vi! / Tan glamour / Tan elegant/ Tan coqueta / Tan empoderada / Tan dona / Tan divertida / Tanta festa!/ Tan amiga / Tan ella/ Tan Escolta nena! / Tan difícil / Tan propera / Tan bronques / Tan dolça/ Tan acompanyant/ Tan fidel / Tan guapa / Tan poc per viure / Tan vital / Tan caòtica / Tan compromesa / Tan creativa / Tan pionera/ Tan cabrejada / Tan bah! / Tan sabates verdes/ Tan còmplice / Tan jove / Tan cosmopolita / Tan de tot arreu/ Tan mare /Tan delicada /Tan desastre /Tan malaltona /Tan visionària/ Tan valenta / Tan germana /Tan crítica /Tan a la platja /Tan de l’estiu/ Tan de soparets / Tan rebel /Tan estimada /Tan rebel / Tan estimada /Tan fins al final!
Tant, t’enyorarem tant!!
