L’incontro (2013)

L’espai és vast, el perímetre incert entre l’extern d’una natura pacífica i l’intern d’una obscura matèria en evolució. La simplicitat i el reconeixement, generen un toc recíproc prenyat de substància no dita. El present s’inscriu en el lloc de l’encontre, cada paraula, cada gest i cada pasatge deixen la seva llavor en l’aire. Collit en la seva invisible percepció, dona fruit i genera el gest següent. Cadascuna custòdia les coses secretes, la veu que emergeix en el moment adequat és sàvia, indirecta i real. La paraula del cos ressona en l’espai per evolucionar en un canvi continu, moviment succesiu, com un quadern desaprofitat en les seves pàgines blanques, com una finestra oberta al cel, com un llençol estès, como un tros de terra estèril, com una roca esperant la onada, com un camp de blat exposat al vent inesperat. Allò que queda, la força i la gràcia, el rigor d’estimar sense condicions els camins del cos, la proximitat encén el secret, no desitja ser descifrat i roman en el respecte d’allò que en última instància està amagat.

Notes de treball-juny 2012