An (el silenci) (2003)

An (el silenci) és un espectacle estructurat com un poema, seguint les línies que ens ha proporcionat el text Jean Cocteau “Visite”, del llibre “Discours de Grand Sommeil”. Escrit durant la primera guerra mundial, el text narra la visita d’un home que ha mort en el front i que viu encara en un estat especial de trànsit, que aprofita per a visitar a algú estimat, potser a ell mateix.

An és un espai a on habitar, un lloc a on les referències són els altres cossos i l’empremta que deixen. Un joc entre els individus d’aquest grup que quasi no recorden perquè estan a on estan.

An, un nom, el visitador i la memòria. Un personatge al que reconeixem en cadascun dels intèrprets en escena.

“Haig d’ anunciar-te una gran noticia: estic  mort.

Aquest matí puc parlar amb tu perquè estàs somnolent.

Perquè estàs malalt, perquè tens febre.

Per a nosaltres, la velocitat és molt més important que per a vosaltres…

No parlo de la velocitat que es desplaça d’un punt a un altre, sinó de la velocitat que no es mou.

De la velocitat en sí mateixa….” 

Jean Cocteau

 

An (el silenci) és un espectacle en el que es produeix una particular trobada entre el llenguatge de Mal Pelo (María Muñoz i Pep Ramis) i el d’Andrés Corchero, dos grups amb una trajectòria de més de quinze anys de treball.

Quan ens vàrem plantejar un diàleg entre Mal Pelo i Andrés Corchero, sabíem que la mirada poètica sobre el temps i l’ús del silenci era comú, un espai que hem volgut visitar de nou conjuntament. 

Ara, després del procés de creació, voldria continuar habitant en aquest lloc que no pertany a ningú perquè és comú, fràgil i canviant.

La col·laboració amb Steve Noble – músic – i el compromís i definició dels intèrprets fan de An un treball peculiar, certament delicat, nu. 

Pep Ramis

Mal Pelo